MARIE & PIERRE CURIE

MARIE & PIERRE CURIE

Marie Curie (de soltera Maria Sklodowska, Varsòvia, 1867-prop de Sallanches, França, 1934) Polonesa de naixement, Marie Sklodowska, es va formar al seu país natal i el 1891 va marxar a París per ampliar estudis a La Sorbona. Es va llicenciar per aquesta universitat l'any 1893, i es va doctorar deu anys més tard.

Poc després d'arribar a França va conèixer al físic francès Pierre Curie, amb qui es va casar el 1895. Fruit d'aquesta unió serien les seves dues filles, Ève i Irène. Pierre Curie, llicenciat per la Sorbona i doctorat el 1895 per aquesta mateixa universitat, havia estat nomenat professor d'aquesta institució l'any 1900. Abans d'iniciar la seva col · laboració amb Marie, va treballar en el camp de la cristal · lografia en col · laboració amb el seu germà, descobrint la piezoelectricitat (1880).

 Marie va ser inicialment professora de l'Escola Normal Femenina de Sèvres (1900), i després ajudant de Pierre Curie en el seu laboratori a partir de 1904

El 1896 va iniciar la col · laboració amb el seu marit en l'estudi de la radioactivitat, descoberta pel físic francès Henri Becquerel, treballs que donarien com a principal fruit el descobriment de l'existència de dos nous elements el 1898: el poloni, nom que se li va donar a record de la pàtria de Marie, i el radi. La dificultat d'aquests estudis s'evidencia si es té en compte que per obtenir un sol gram de clorur de radi pur el matrimoni va haver de tractar vuit tones del mineral conegut com pechblenda.

A partir de llavors, Marie es va concentrar en l'obtenció de ràdio metàl · lic, la qual cosa va aconseguir en col · laboració amb A. Debierne, mentre que Pierre va estudiar les propietats químiques, fisiològiques i lluminoses de les emissions radioactives, que va classificar, segons la seva càrrega, en positives (raigs alfa), neutres (raigs gamma) i negatives (raigs beta).

Després de la defunció de Pierre, Marie va continuar els treballs i va fundar l'Institut del Radi (1914), en el que va portar a terme un profund estudi de les aplicacions dels raigs X i de la radioactivitat en camps com el de la medicina, i va aconseguir l'obtenció nombroses substàncies radioactives amb diverses aplicacions

Els esposos Curie van ser guardonats el 1903, al costat de H. Becquerel, amb el Premi Nobel de Física pel descobriment de la radioactivitat. Vuit anys més tard, Marie va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement pels treballs que li van permetre aïllar el radi metàl · lic, amb la qual cosa es va convertir en la primera persona en la història mereixedora en dues ocasions d'aquest guardó.

Només uns mesos més tard de la seva última visita a Polònia, a la primavera de 1934, Curie, després de quedar cega, va morir, el 4 de juliol de 1934, a la Clínica Sancellemoz, prop de Passy (Alta Savoia, França), a causa d'una anèmia aplàstica, probablement deguda a les radiacions a les que va estar exposada en els seus treballs, i els nocius efectes eren encara desconeguts.

La seva filla gran, Irène Joliot-Curie (1897-1956), també va obtenir el Premi Nobel de Química, el 1935, un any després de la mort de la seva mare, pel seu descobriment de la radioactivitat artificial. La segona i longeva filla del matrimoni, Ève (Eva Curie, 1904-2007), periodista, pianista i activista per la infància, va ser l'únic membre de la família que no es va dedicar a la ciència. Va escriure una biografia de la seva mare, Madame Curie, que es va publicar simultàniament a França, Anglaterra, Itàlia, Espanya, Estats Units i altres països el 1937, i va ser un èxit de vendes